Les Festes de Betxí (I). Introducció
El terme festa procedeix del llatí festum, i apareix des de ben antic a les llengües romàniques. Segons l’antropòleg Antonio Ariño, «en un sentit trivial designa qualsevol reunió de gent amb propòsit de diversió, però en una accepció més plena, s’entén com una pràctica col·lectiva consistent en un conjunt d’actes que es desenvolupen en un temps i espai determinat,mitjançant els quals hom celebra alguna cosa». La festa és un esdeveniment sociocultural de primer ordre que representa l’oci per excel·lència. És una activitat específicament humana, un element diferencial respecte a la resta d’animals.
La festa té una naturalesa complexa i extraordinària: consisteix en un fet social total, trenca amb el temps del treball i submergeix els participants en un ambient que propicia i intensifica les interaccions emotives. Mitjançant la festa hom expressa i afirma una dimensió clau de l’existència comunitària. La Festa acompleix una sèrie de funcions molt precises. La principal és la social, de foment de la identitat col·lectiva i integració i reproducció social. La festa socialitza i integra en la comunitat, augmentant la cohesió social. La festa serveix de punt de contacte entre grups socials. Per a Gil Calvo, dins de les característiques que li són pròpies, la festa és un acte voluntari: ningú pot obligar un altra persona a participar en una festa. El caràcter expressiu de la festa atorga sensació de llibertat. A més, és un esdeveniment social, impossible de ser realitzada en aïllament. La festa és relació, intercanvi, interacció. Per això és un dels instruments més poderosos per generar identitat grupal. Per una altra banda, en una festa pot haver-hi espectadors, però només des de dins es viu en profunditat. No es pot entendre una festa sense participar activament en ella, sense submergir-se en el seu ambient.
Es tracta d’un fenomen universal que adopta expressions particulars. És constatable la seua presència en totes les societats, des de l’Antiguitat als nostres dies. És reflex del moment històric i de les característiques distintives de cada grup humà. En quant a esdeveniment històricament condicionat, la festa evoluciona. Avui en dia la vinculació amb el cicle solar o els ritmes de la vida agrícola, el component religiós i el caràcter ritual són òbviament més escasses.
Com en tants altres municipis valencians, Betxí celebra al llarg de l’any un calendari festiu que, tot i tindre arrels antigues, ha evolucionat amb el pas dels anys, al ritme que ho feia la societat. Aquest calendari arranca al gener, amb les festes patronals en honor a sant Antoni Abat (16 i 17 de gener) i finalitzaria amb el cicle nadalenc de desembre/gener (cavalcada de Reis).
En la seua organització participen associacions o bé és l’Ajuntament qui les organitza directament. No obstant, en el primer cas, sol ser habitual que existisca una subvenció municipal a la festa. En molts pocs casos, per no dir en cap, hi ha tanta unanimitat respecte a la necessitat de la intervenció municipal en la cultura com en tot allò relatiu a les festes. Existeix un consens en què correspon als ajuntaments la promoció i finançament de les festes locals. Moltes vegades és des de l’ajuntament que s’organitzen les festes. Per a Iñaki López de Aguileta, l’exponent més clar de la creixent relació entre oci i cultura el trobem en el paper central que juga la festa patronal dins de la política cultural municipal. La festa té un important valor social i cultural, que contribueix a la identitat col·lectiva. En cert sentit, la festa és un bé públic, un dret ciutadà, el que obliga a l’acció pública. La festa privatitzada es converteix en la festa d’uns pocs, contravenint el seu sentit més profund. Es tracta d’un bé col·lectiu, el gaudi del qual s’ha de posar a l’abast de tothom.
A llarg d’aquests articles que anirem publicant trimestralment en la Revista d’Informació Local intentarem repassar les diverses festes que tenen lloc al llarg de l’any al nostre poble.
Enric Sorribes Roig
Arxiu-Biblioteca Municipal “Manuel Ferrandis Irles”