Dia del voluntariat
El passat 5 de desembre, es va celebrar dia Internacional del Voluntariat. Eixe col·lectiu de gent que treballa en l’anonimat, gent que entrega hores i hores i a voltes, més hores, donant el que bonament té des de la seua experiència i el seu ésser. El voluntariat de les entitats arriba on les institucions no arriben. Fa feina que si no la féra eixe voluntari/a, la feina es quedaria per fer, dóna suport al més feble, al necessitat; fa arribar un somriure, allarga la mà quan l’altre la necessita, és eixe xicotet pilar invisible que fa consistent el sistema.
A canvi de quina cosa? De la satisfacció d’haver pogut ajudar.
I quan parle de voluntariat em referisc des de qui reparteix aliments, qui recull roba, qui visita un iaio, qui fa una estona de companyia, qui llegeix un llibre a un malalt, qui va a casa a alçar la iaia, qui cuida el jardí per simpatia, que agrana l’església, qui forma part de la junta d’una associació, qui va pel xiquet a l’escola, qui li dóna el berenar a la xiqueta, qui es posa en un encreuament a la cursa, qui participa al festival per col·laborar desinteressadament, qui presenta un acte sense cobrar, i fins i tot, tú que de vegades fas alguna cosa per mi sense demanar-me res a canvi.
A tots vosaltres, vull dedicar estes paraules. A tots agrair-vos el suport que doneu al poble, gràcies per teixir la xarxa, gràcies per eixa dedicació sense límits.
En resum, gràcies per estar quan et necessite. Però, sobretot, no oblides mai el teu senzill somriure.
Susana Ferrandis
